Josep Castellana i Sangrà (1979-1998) : una etapa cabdal de transformació i vitalitat pel parc de Sant Eloi.

La dècada dels anys setanta l'Associació d'Amics de l'Arbre va patir una certa inestabilitat a rel d'unes presidències curtes, algunes d'elles ben efímeres, sobre tot si ens atenem a les exercides per Josep Cercós i Enric Vilamajó.

Va ser amb el mandat del president Josep Castellana i Sangrà (1927-2013) que l'entitat va recuperar energies i vitalitat, convertint-se amb el vuitè president de l'Associació.

Ell sempre solia comentar que ja des de petit el parc de Sant Eloi, li va ser molt familiar per la raó que els seus pares li havien passejat amb freqüència per gaudir dels seus encants i belleses. Més tard va formar part de la Junta Directiva sota el mandat del Sr. Briansó, fins que li va correspondre assolir la màxima responsabilitat per dirigir els destins de l'Associació d'Amics de l'Arbre al ser escollit com a president en l'assemblea celebrada el dilluns 5 de febrer de 1979.

Persona d'idees clares va posar mans a l'obra de la transformació del parc des de els inicis del seu mandat, rodejant-se de persones mogudes pel ideal semblant al seu com varen ser Miquel Carné i Riba i Jaume Arrufat i Marquilles, i que amb la resta de components de la Junta formaren un equip de persones apassionades per a la revitalització del parc. També va poder comptar amb una gran complicitat des de la casa de la Vila, ja que l'alcalde Eugeni Nadal i Salat, va donar-hi tot el suport necessari a la tasca empresa pels Amics de l'Arbre.

De la fructífera etapa de la seva presidència es pot dir que no hi va haver racó del parc en que no es fes notar l'acció transformadora i d'embelliment del mateix, essent múltiples les obres i plantacions fetes al llarg del seu mandat, rebent tot el conjunt un impuls que fins a la data mai s'havia produït en el parc.

De la seva acció en benefici del parc sent pot destacar tot just assolida la presidència la col·locació de la pedra de l'Estatut i la creació de la plaça dels xiprers, es retolà tots els indicadors del parc en català i es va plantar la primera olivera centenària a tocar de la font del Congrés. Més tard es va inaugurar el nou parc infantil i el molí de Vent provinent de cal Canari d'Altet. Es va rebre la donació de la premsa de l'oli de  cal Palou de Conill. Es van fer millores als camins de l'entorn de la plaça del Mestre Amigó. 

A l'octubre de 1980 es va inaugurar el monument al Barça, amb motiu de la Trobada de Penyes Barcelonistes celebrada a la nostra ciutat.

La penya dels viatjants de Tàrrega va fer  una donació de dues-centes mil pessetes per a la construcció de la Pèrgola dels Viatjants. Atenent la sol·licitud signada per més de mil infants de la ciutat per retre un homenatge al desaparegut Félix Rodríguez de la Fuente, s'aprofità l'ocasió per a construir el corral de les aus. Al setembre del mateix any es va inaugurar el monument a l'estatut de Sau, amb l'assistència del M.H. President de la Generalitat de Catalunya, Sr. Jordi Pujol. Es compra la premsa de vi tortosina per al parc, als Encants de Barcelona. Es remodela la plaça de la Bassa amb la construcció d'uns 286 metres lineals de paret de marge. Es fa el disseny i elaboració dels bancs de formigó i se'n fan cinquanta per a ser distribuïts en diferents indrets del parc. Al desembre, per la festa de Sant Eloi, es presenten els projectes de la construcció de la campana Montserrat i la maqueta per al roserar.

L'any 1981 es fa el muntatge de la premsa de l'oli i de la premsa del vi, també de les arcades d'Ossó de Sió. La plantada de tres oliveres grossals al pla de l'esplanada dels xiprers. Es remodela la plaça de la font del Congrés i l'entorn del pi Vell. En la celebració de la Festa de l'Arbre s'inauguren les obres del camí de les Serps. Aquest any queden instal·lades les baranes de forja sobre la font del Congrés i damunt del roserar. Josep Minguell pinta un fresc a la font del Congrés. També es va inaugurar un circuit de footing cedit per l'empresa del Cola-Cao, amb un recorregut per diversos indrets del parc.

L'any 1982 es van executar les obres del roserar que es van inaugurar a la Festa de l'Arbre d'aquell any amb una gran participació d'escolars que havien contribuït, cadascun d'ells, a la compra d'un roser per ser-hi plantat. El mateix dia es va inaugurar la plantada de l'olivera més gran del terme, donada per Josep Pijuan, procedent de la seva finca dels Molars. En l'indret anomenat esplanada dels xiprers s'hi situen quinze columnes de pedra, procedents del Pati de Tàrrega. Ben a prop d'allí es va situar el finestral gòtic procedent de la capella de la Sagrada Família que havia existit al carrer Cervera fins l'any 1943. Es va arranjar una part del camí Vell i a la festa de l'Aplec es va inaugurar el Portal dels Targarins fora vila. El 19 d'agost es va inaugurar la construcció de la font de Sant Magí. S'inauguren les escales que voregen la font del Congrés. També el corral de les aus, la torre dels coloms i el mirador del Pirineu.

L'any 1983 es va iniciar la cobertura d'un dels tres dipòsits d'aigua de la ciutat que hi ha al parc.

Es va remodelar tota la plaça dedicada al Mestre Amigó. Queden instal·lades al parc les restes de la pallissa de cal Llart.

Per primera vegada es fa missa del Gall per Nadal a l'ermita i s'elabora un gran pessebre.

L'any 1984 es dóna inici a l'esmorzar amb torrada i arengada en el marc de la Festa de l'Arbre.

Es fan les obres de cobriment dels altres dos dipòsits d'aigua del parc. Es rebia la donació d'un tractor d'època  per ser situat al parc. Es van construir les escales d'accés a la plaça de l'Estanyol des de la plaça de les Alzines.  Es fa el trasllat de la creu de terme del camí de Balaguer per situar-la a la plaça de les Alzines. Es fa la remodelació de la totalitat del camí Vell i s'instal·len les restes provinents de l'Hort del Sanrama. Per Nadal es va fer un pessebre monumental a l'atri de l'ermita.

L'any 1985 en el marc de la festa de l'arbre es planta el roure del centenari. S'inaugura la font dels Amics de l'Arbre per l'Aplec d'aquell any.

Una bona notícia per al parc és l'acord municipal d'inici dels tràmits per a l'adquisició del terreny de cal Fàbregas a través d'un expedient expropiatori, que va rebre l'acord unànime del consistori. També la Junta és coneixedora d'un ajut concedit per l'YRYDA de deu milions de pessetes que es pretén destinar a fer un estany als terrenys de cal Fàbregas.

L'any 1986 Jordi Pujol visita el parc amb motiu de la inauguració de les obres de cobriment dels dipòsits d'aigua de la ciutat, naixent d'aquesta manera una nova gran superfície d'esbarjo al parc.

El condicionament posterior del seu entorn va propiciar la creació d'aquesta gran àrea d'esbarjo que avui dia podem gaudir.

L'any 1987 va tenir lloc la inauguració del rellotge de sol, instal·lat sobre la nova superfície dels dipòsits d'aigua. També es fa la millora de part del camí que mena des de la font de la Granota cap a dalt del pla del parc. Es construeix la font de l'Estatut.

De fet és tanta i tanta l'obra realitzada en aquests primers temps, que només pot entendre's per l'acció d'un home que estima el parc, que en té una visió de conjunt amplíssima i que treballa per millorar-lo tot ell de dalt a baix. Sabia el que volia per al parc i la seva ciutat, i es va escarrassar a realitzar-ho.

L'activitat al parc va ser frenètica, realitzant-se l'any 1988 la reforma i millora de la font dels Vents. Aquest any l'Associació va festejar el 75e. aniversari de la seva fundació i per deixar constància de l'efemèride es va construir el passeig de les Ginesteres.

L'any 1989 es prohibeix l'accés al parc dels vehicles i es crea una nova zona d'aparcament. A l'ermita si situa la campana Montserrat, ofrena dels metal·lúrgics targarins.

A l'aplec de l'any 1990 es va inaugurar la reforma del passeig de Simó Canet a tocar de la zona del parc, dotant-lo de rocalla i parets de marge i d'una abundant vegetació.

Per la festa de Sant Eloi del 1991 es van beneir dues noves campanes per al cloquer de l'ermita, la Jordina i la Ginesta. Amb la col·locació d'aquestes dues noves campanes, van quedar els quatre finestrals del campanar dotats cada un d'ells d'una campana.

El 1992 es celebra al parc la festa nacional de l'Arbre, que va permetre una gran plantada d'arbres al parc, des de la zona del finestral gòtic fins a la creu dels Escolapis. Aquell mateix any es va reformar el primitiu monument erigit a la memòria dels pares escolapis dotant-lo d'una gran escalinata d'accés i d'una plaça com a mirador cap a ponent. L'any 1993 a tocar d'aquell monument remodelat, s'hi va inaugurar el monument erigit a la memòria de totes les víctimes de la guerra civil del 1936.

L'any 1994 es va fer la inauguració del monument a Ramon Carnicer situat davant per davant del monument al Mestre Güell. Un any després va ser inaugurat el monument dedicat a la família i va ser aquell mateix any que l'Associació va dipositar els seus fons documentals a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell.

L'any 1996 es varen dur a terme les obres d'arranjament de la plaça nomenada del Mirador de Prades i es van aixecar les quatre columnes que senyalen l'entrada al parc pel carrer de la Pau-Amics de l'Arbre i es van situar al passeig de la pujada de la font del Congrés un tractor d'època i una màquina segadora original de cal Trepat. Aquell any l'ermita va estrenar tres finestrals de nova obertura, situats a la paret de migdia.

L'any 1997 es va inaugurar el mural, en bronze, indicador de les muntanyes, valls, pobles i rius que es divisa des de el mirador del Pirineu situat a la cara nord del parc.

L'any 1998, desprès d'un període de gestions i expropiacions que es van iniciar l'any 1992, tots els solars que figuraven dins el recinte de la serra de Sant Eloi, com a propietats particulars, van passar a ser de domini public i propietat de l'Ajuntament, celebrant-se el febrer d'aquell any una gran festa al parc per deixar constància de l'esdeveniment, procedint a la inauguració del nou passeig construït que va des de el finestral gòtic fins a la creu dels Escolapis i els del seus laterals.

Cal remarcar que en el seu període presidencial es van actualitzar els estatuts de l'entitat del 1963 per adaptar-los als nous temps.

Dir que l'any 1995 l'Associació va ser distingida per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi, la qual va rebre amb orgull i complaença en nom de les persones que al llarg dels vuitanta-dos anys de vida de l'entitat havien esmerçat temps i treball en la creació i realització del parc de Sant Eloi.

L'any 1990 va veure la llum el llibre de la serra de Sant Eloi de Tàrrega de Joan Tous i Sanabra, escrit per commemorar els setanta cinc anys de la fundació de l'entitat.     

Sota el seu mandat va vigoritzar la celebració de la festa de l'Arbre i va procurar atreure cap al parc els infants de les escoles targarines amb propostes seductores per fer-los conèixer, estimar i divulgar el parc en el si de les famílies targarines.

Va celebrar assemblees extraordinàries i ordinàries, en gran nombre, per tal de fer partícips tots els associats de les accions que calia emprendre per a millorar el parc i donar a conèixer les activitats empreses i les que en el futur es volien materialitzar. No es va anorrear mai davant d'alguns fets  puntuals com algunes discussions i protestes sobre l'acció realitzada, sobretot quan a la dècada dels anys vuitanta es va procedir a la tala d'arbres del parc per al seu aclariment en permetre donar major vida els que restaven en peu. El president Josep Castellana va creure fermament en el procés endegat per a la millora del parc en tots els seus aspectes i fou fidel i coherent amb el projecte iniciat en prendre les regnes de la responsabilitat de tirar endavant el treball de l'Associació d'Amics de l'Arbre, procurant recuperar, en el possible, l'esperit inicial dels nostres fundadors.

Va ser un home entregat, incansable per la causa del parc, la qual va impulsar fins a l'últim dia de la seva presidència.

Els seus mèrits van fer que el dia 30 de març de 2014, en el marc de la celebració de la festa de l'Arbre se li tributés un merescut homenatge al parc de Sant Eloi, donant el seu nom al passeig que mena des de l'accés al parc, pel passeig de Simó Canet, fins al monument dedicat als pares escolapis.

La seva presidència exercida al llarg de dinou anys, va suposar tot un revulsiu per a la vida del parc de Sant Eloi.