Ens traslladarem per uns moments a Ses Illes amb el parado de Valldemossa, ball que transmet aquesta calma que tòpicament s’atribueix als illencs, on destaca l’equilibri, la posició natural i la senzillesa, característiques que no s’han d’entendre com a sinònims de facilitat.

Com a fet curiós us direm que dins del repertori dels esbarts es comú veure que hi figuren danses de les Illes Balears i del País Valencià, instrumentades amb cobla, que no és pas el seu so original. I bé, d’on surt això? Doncs explicat una mica per sobre, en temps de la dictadura franquista, quan es van prohibir totes les nostres manifestacions culturals, els grups de dansa, molts d’ells integrats o bé descendents dels Coros y Danzas de la Sección Femenina (no oblidem que també n’és descendent el nostre esbart), havien d’interpretar “danzas regionales de las diferentes regiones de España”, de manera que els grups del Principat van optar per incloure balls d’altres indrets, curiosament pertanyents als Països Catalans, perquè així es complia amb la normativa i, com se sol dir, contents i enganyats. Després ja s’hi afegiren danses de la Catalunya Nord i de l’Alguer. Actualment hi ha esbarts que han canviat la cobla per les formacions musicals pròpies dels diferents indrets, per tal de tenir un so més autèntic i proper a l’original.