La Moixiganga de Sitges

Darrerament, quan hem interpretat la Moixiganga aquí a Tàrrega, ho hem fet amb la nostra església parroquial de Santa Maria del Alba com a marc. Fins a tal punt la gent associava dansa i escenari que més d’un, en assabentar-se que l’estàvem assajant, ens preguntava: “Així, quin dia dieu que balleu a la parròquia?”. I no sempre era en una església, que l’anàvem a ballar. La veritat és que la idea de ballar-la dins de la parròquia va ser tot un encert, ja que a les representacions dins del temple es realça encara més la plasticitat i el dramatisme, i es crea una atmosfera difícilment reproduïble en altres escenaris. Però avui, si més no, ho intentarem.

Quan una entitat com la nostra, en què hi ha passat tanta gent, arriba als 60 anys d’història, per força ha de tenir baixes. Ens referim a la gent que van formar part d’aquesta família que és i ha estat l’Esbart i que, a hores d’ara, malauradament ja no són entre nosaltres. Noms il·lustres dintre de l’entitat com els directors, el Sr. Pera o el malaguanyat i enyorat Jordi Carulla, presidents com el Sr. Balcells, dansaires, membres de la junta i tants altres...

A tots ells volem dedicar avui aquesta representació, però ens permetran que destaquem un parell de noms que ens han tocat molt de prop, els quals trobem a faltar especialment: l’Òscar March i el Miquel Soldevila. En recordança de tots ells, us oferim la Moixiganga.