Carrer Magí Capdevila
MAGÍ CAPDEVILA I CARNICER (Anys 71-77)
Després de la llarga etapa presidencial de Tomàs Briansó, l'any 1971, es va fer càrrec de la presidència de l'entitat Magí Capdevila i Carnicer. Aquest es va resistir tant com va poder a la seva designació, ja que no era home de notorietats. Amb tot, la seva estima pel parc i la seva coneixença dels arbres i plantes, com a bon pagès que era, van fer que acabés acceptant de bon gran la seva nova responsabilitat. Bon coneixedor de la vida del camp i de tot el que és precís i necessari per a l'arrelament, creixement i atenció dels arbres i plantes, el seu mandat es caracteritzà per la seva obsessió de procurar millorar el subsòl del parc que més ho necessitava per tal que els arbres poguessin créixer adequadament, mirant de traginar terres i adobar-les amb fems per tal d'enriquir-les.
Fou un president que confià plenament en els membres de la Junta Directiva per tal de poder superar el repte de les dificultats que dia a dia presentava la vida del parc.
El 23 de maig de 1971 es va celebrar l'assemblea general ordinària en la qual va resultar elegit president Magí Capdevila i Carnicer, per unanimitat de tots els presents. Igualment es va procedir a la renovació parcial de la Junta Directiva, cessant en els seus càrrecs Salvador Gasull, Enric Juncosa i Llorenç Queralt, essent substituïts per Pere Escribà, Josep M. Castro i Salvador Sala.
El dia 2 de juny es va reunir la nova Junta Directiva amb la disposició d'iniciar una nova etapa de treball a favor del parc en la qual en serien membres destacats en el pes de l'organització al llarg de tot el mandat presidencial de Capdevila, els directius Jaume Anglí i Escolà, Josep Castellà i Gené i Pere Roig i Escribà, els quals varen fer una dedicació constant a les qüestions del parc per tal de mirar de superar les dificultats del seu temps.
Va ser una Junta que va rebre el llegat de Tomàs Briansó en matèries pendents de resoldre, com va ser la continuïtat de les obres de reconstrucció de l'ermita i d'altres temes, alguns d'ells ben complexos, encetats en l'anterior època presidencial i no resolts del tot, que varen produir algunes dificultats a la nova Junta i que aquesta va mirar d'anar superant a poc a poc.
El dia 11 d'agost de nou es va reunir la Junta Directiva per tractar de l'arranjament de camins, canonades de reg, l'organització de la festa de l'Aplec, la festa de Sant Magí i considerar la convinença d'efectuar algunes noves plantades. Com a fet a destacar d'aquesta reunió és l'acord de la compra de taules i cadires per al servei de bar que tot just s'havia posat en marxa amb motiu de la nova edificació de la casa del guarda del parc, acordant-se l'establiment del percentatge de negoci, per ambdues parts, d'aquest nou servei de bar. El guarda jardiner es quedaria amb el 30 per cent del benefici i l'Associació d'Amics de l'Arbre amb el 70 per cent restant amb la finalitat de poder-ho revertir en millores al parc.
L'any 1971 els pins del parc van patir per primera vegada una invasió de processionària. Com a bon agricultor que era Magí Capdevila, i amb els seus coneixements es va poder resoldre amb molta eficiència la plaga. La seva actuació va permetre comptar amb un cas clar de la providencialitat del nou president per la seva capacitat d'enteniment sobre cultius i les problemàtiques adherents a les plantes i els arbres.
Un altre dels problemes que calia abordar va ser combatre la pobresa de les terres de Sant Eloi per la seva insuficiència de la capa vegetal, a causa probablement, entre altres motius, a la desertització soferta al llarg dels anys. Procurar-ne la seva regeneració va ser una obsessió constant del president Capdevila, per això al llarg dels anys de la seva presidència es varen fer successives accions per remenar les terres i enriquir-les amb fems per adobar-les i d'aquesta manera possibilitar un més bon nodriment de les arrels dels arbres i les plantes. Tota aquesta labor es va dur a terme al moment més convenient per al tractament de les terres, així com es va procurar efectuar els regs necessaris en els períodes adequats, seguint en totes aquestes actuacions el criteri del president, que com a bon pagès n'era un bon coneixedor.
Un altre del temes que es va haver d'afrontar als inicis del seu mandat varen ésser les pèrdues constants d'aigua dels dipòsits municipals de Sant Eloi per la banda a tocar de la font de la Guitarra. Aquest problema no es va poder solucionar definitivament en anys, però ell va intentar trobar-hi una solució adient practicant desviaments adequats de les aigües filtrades, evitant d'aquesta manera la mort dels arbres i plantes de les zones més afectades.
Per la festa de l'Aplec de l'any 1971, celebrada el diumenge 12 de setembre, es van inaugurar les obres de reconstrucció de l'ermita de Sant Eloi. Es culminava d'aquesta manera una vella aspiració targarina, la de poder tornar l'ermita als seus orígens constructius.
El mes desembre de 1971, per a la vida del parc, va ser un mes desgraciat pel fet lamentable produït. El nou ermità José Márquez Molinero, habitava la casa construïda de nou feia poc temps. Aquell Nadal ell, juntament amb la seva esposa i fillets, va decidir anar a passar-lo amb la seva família al seu poble natal, a la província de Badajoz. Va ser el dia 21 de desembre, quan l'autobús que els transportava va caure al riu Ebre al seu pas pel pont de Pedra de Saragossa. En aquell accident hi varen perdre la vida José Márquez, de 27 anys, i els seus dos fillets, Humildat i Jose-Luis, de dos i tres anys respectivament, juntament amb d'altres viatgers. La seva esposa va sobreviure a l'accident, quedant hospitalitzada uns dies a Saragossa.
Aquest fet tan tràgic, quan es va saber a la ciutat, va convulsar la vida local i també la del parc ja que quan tot apuntava que s'havia trobat un bon cuidador per a l'ermita i el parc, l'accident va fer que les expectatives creades amb la persona que es considerava ideal per a aquella tasca es veiessin estroncades pel fatal desenllaç de l'accident.
L'any 1972, la Junta Directiva, a mitja abril, va fer públic que comptava amb una nova persona per a les tasques d'ermità i jardiner. Es va tractar del senyor Francisco López Pérez, conegut arreu com el Paco. Les condicions del contracte del Sr. López van ser iguals a les del seu antecessor, senyor Márquez, a excepció de la quantitat en el percentatge del servei del bar que va passar a ser del 40 per cent i del 60 per cent sobre els beneficis a repartir entre l'ermità i l'Associació.
En la mateixa reunió que es va donar a conèixer el nom del nou encarregat del parc, a proposta del tresorer, Pere Roig, es va considerar la sol·licitud feta pel Grup Excursionista de l'Urgell, per fer-se responsable de la cura i l'embelliment de l'espai ocupat anys abans pel dipòsit vell d'aigua de la ciutat.
El dia 13 de juliol de 1972 es va celebrar assemblea general ordinària i es va fer una llarga exposició dels problemes heretats i dels sorgits de nou. L'assistència de socis no va superar el nombre de deu persones i aquest fet va provocar la queixa del president que hi va voler veure un cert desencís per al seguiment de les activitats i la vida del parc en general. Cal recordar que les dades facilitades pel tresorer sobre el cens social van reflectir que aquest havia descendit respecte a anys anteriors, cosa que de nou va suposar una nova preocupació per a la Junta.
En aquesta assemblea es va produir un fet insòlit fins aleshores en la marxa de la vida social de l'entitat. Per primera vegada una dona accedia a un càrrec de la Junta Directiva. Havia calgut transcórrer prop de 60 anys des de la fundació de l'Associació, per a produir-se el fet que Eugènia Ciuraneta i Minguell fos la primera dona que arribés al càrrec de vocal de la Junta Directiva.
En aquesta mateixa assemblea va sorgir la polèmica pel fet que l'Ajuntament havia cedit uns terrenys per a la construcció d'un casal d'avis al peu de la serra de Sant Eloi. Aquesta cessió no va agradar del tot alguns dels assistents. Tomàs Briansó es va fer portaveu d'aquesta discrepància , ja que juntament amb altres persones no veien de bon ull situar aquella construcció tan a prop del parc.
L'any 1972, a les acaballes del règim franquista, al parc de tant en tant hi apareixien algunes pintades i frases revulsives contra el règim franquista, que solien situar-se entorn de l'ermita. Aquests fets originaren que la presència de la Guàrdia Civil es fes més present al parc i en totes les seves activitats, factor que incomodava en gran manera moltes persones que habitualment feien ús del parc. Aquesta vigilància no afavoria la concurrència al parc, ben al contrari, resultava molt molest per a les persones el fet de veure aquest cos governatiu i sentir-se'n vigilades.
Aquest mateix any va ser nomenat Enric Pujal i García cobrador de les quotes socials, missió que va exercir al llarg de molts anys, amb gran constància i servei.
Al llarg del mandat del president Capdevila, l'Associació va mantenir una relació molt fluïda amb els agents del Servei d'Extensió Agrària, dels quals va rebre els seus serveis i assessoraments per a bé del parc.
El dia 6 de novembre es reuniren de manera restringida algunes persones de la Junta amb la finalitat d'aclarir, entre altres problemes, un deute de 35.000 pessetes, cost de la construcció del mur de la casa de l'ermità, quantitat que havia avançat l'Associació. També es tractà de la necessitat de construir uns nous sanitaris al parc, ja que els que hi havia eren molt inadequats. En aquesta mateixa reunió es va autoritzar al grup Ara o mai que podia realitzar la neteja de la plaça del dipòsit Vell i es va decidir prendre precaucions a la vista d'uns fets succeïts dies enrere, quan un foc provocat al camí d'accés al monument dels pares escolapis, cremà un petit nombre d'arbres d'aquell indret.
L'any 1973, novament es va reproduir la pesta de la processionària al parc, la qual va ser superada amb les atencions pertinents per a la seva desaparició.
L'abril d'aquell any es va celebrar a Tàrrega la XVI Assemblea d'Estudiosos de Catalunya, amb la presència a la ciutat de més de quatre-cents assembleistes.
Per deixar constància d'aquesta celebració es va erigir un monòlit de pedra amb una base en relleu, de formigó, de Catalunya i situats al damunt els escuts, en bronze, de les quatre capitals de província. Aquest monument va situar-se a tocar del passeig de Simó Canet, tot entrant a la plaça de les Alzines.
El 17 de desembre va tenir lloc la celebració de l'assemblea general ordinària en la qual hi consta la renovació reglamentària de la Junta. També conté el cessament d'Eugènia Ciuraneta com a vocal, que tot i no haver acabat el seu mandat, es veu obligada a fer-ho pel trasllat de la seva residència a fora de Tàrrega.
El tresorer dóna comptes del nombre de socis actuals, es constata que continua la seva davallada i es fa un plany per aquella situació no volguda.
Arribat el torn obert de paraules, va prendre la paraula Tomàs Briansó per exposar que era arribada l'hora de la majoria d'edat del parc de Sant Eloi i que calia pensar que fos l'Ajuntament de la ciutat qui es fes càrrec del parc de manera definitiva. La seva intervenció va provocar tota mena de comentaris i majoritàriament es va creure que expressava un cert cansament de la participació de la societat civil als afers del parc.
Aquella intervenció de Briansó, bé podia lligar amb el que en els últims anys de la seva presidència i en els dels inicis de la de Magí Capdevila s'havia posat de manifest que l'Associació s'anava apartant dels seus principis fundacionals i s'oblidaven les celebracions de la festa de l'Arbre. Aquest fet, juntament amb la creació del parc infantil i la seva potenciació, va propiciar que les noves generacions de joves s'anessin desvinculant de la vida del parc i sorgís la creença que el parc de Sant Eloi era un lloc més per anar-hi a jugar en lloc d'aprofundir en l'estima dels arbres i les plantes.
L'any 1974 les activitats del parc continuaven amb l'esperit dels últims anys. Les instal·lacions del parc infantil s'anaven degradant i calia posar-hi remei.
Aquell mateix any es va observar que els aficionats al motocròs, aleshores en plena moda, feien les seves activitats i exhibicions de forma descarada pels voltants del parc i al seu interior. Aquestes activitats gens plausibles per al parc, van motivar que la Junta Directiva en la reunió del 14 de febrer, acordés elevar la seva queixa a l'Ajuntament i l'instés a posar-hi solució immediatament.
El primer dia de març, amb motiu de la celebració del Dia Provincial de la Festa de l'Arbre de Muntanya, a iniciativa del tresorer Pere Roig, els nens de l'escola Jacint Verdaguer varen plantar un arbre simbòlic al parc, fent que la diada resultés del tot exitosa.
Per tal de compensar la davallada de socis de l'entitat, es va proposar que totes les parelles que es casessin a l'ermita de Sant Eloi, s'hauria de procurar que es fessin socis de l'Associació, atès el gran nombre de casaments que aquells anys es feien a l'ermita, de l'ordre d'uns seixanta a l'any. Aquesta iniciativa no va prosperar.
Al llarg de l'any 1974 el parc va ser visitat pels tècnics provincials de l'ICONA, que van fer una gran aportació de mitjans materials per a l'atenció del parc, i també van col·laborar en l'extinció de les epidèmies dels arbres del parc, fent una dedicació especial a les alzines que es trobaven en un estat decadent.
Aquest mateix any es va llogar un jornaler com a auxiliar a les tasques de jardineria i de millora del parc.
Les millores realitzades a les instal·lacions del parc infantil van tenir un cost de 7.500 pessetes aproximadament, que va finançar una entitat d'estalvi amb una aportació de 5.000 pessetes i les restants van anar a càrrec de dues aportacions de particulars.
L'any 1974 la ciutat va experimentar el canvi d'alcalde, accedint al càrrec Josep Castellà i Formiguera, persona admiradora de l'obra del parc i que amb anterioritat havia format part de diferents juntes de l'entitat com a secretari, tresorer i vocal. Fou un gran divulgador de les activitats de l'Associació i del parc a través dels seus escrits a diferents mitjans periodístics d'àmbit estatal, provincial i local.
Va ser un alcalde coneixedor de les diferents problemàtiques del parc i en la mesura de les seves possibilitats, va procurar ajudar als Amics de l'Arbre a superar-les.
A començaments de l'any 1975, l'Ajuntament va alleugerir tots els tràmits necessaris per tal que a l'ermità jardiner se li atorgués la responsabilitat de guàrdia jurat. Va ser el 6 de febrer d'aquell mateix any que des del municipi es va informar a l'Associació que els tràmits per nomenar Francisco López Pérez com a guàrdia jurat ja era a punt. Amb aquest nomenament es pretenia reforçar la vigilància del parc contra les bretolades i els abusos dels motoristes desaprensius i els d'altres mitjans de locomoció.
La primavera de 1975 es va aconseguir organitzar de nou la festa de l'Arbre amb la participació dels alumnes de l'Escola Pia i del col·legi Jacint Verdaguer.
El 24 de març es va celebrar l'assemblea general ordinària. El president Magí Capdevila hi va fer uns comentaris elogiosos de la celebració de la festa de l'Arbre i en destacà la plantació de 25 xiprers al parc. S'estengué sobre la solució trobada a la pesta de processionària i va fer constar el seu agraïment vers el senyor Nacher, de la companyia FECSA, per les millores realitzades en el subministrament elèctric del parc i de l'ermita.
En aquesta mateixa assemblea es va refusar la proposta de destinar un espai del parc per a la instal·lació de barbacoes pel perill que això podia suposar per al parc.
Es va fer menció d'una revifada d'altes d'associats, superant-se les altes produïdes d'anys anteriors. Es va proposar fer millores al passeig de Simó Canet, així com fer un passeig de circumval·lació per tot el parc. Aquestes propostes van haver d'esperar alguns anys a materialitzar-se. Amb tot, es pot dir que les activitats realitzades al parc al llarg de l'any 1975 fan que aquest pugui ser considerat un bon any per a la vida del parc.
L'any 1976, l'economia de l'entitat acusa la falta de recursos promesos per estaments oficials i que no acaben d'arribar mai, fet que obliga a l'entitat a fer filigranes econòmiques per tal de poder superar els deutes i obligacions contrets.
Continua preocupant el problema de la processionària, que amb tot es va resolent de manera satisfactòria, rebent-se la felicitació de l'ICONA pels resultats aconseguits en la seva eliminació.
Les pèrdues d'aigua, provinents dels dipòsits de la ciutat, són cada dia més abundants i la seva solució no acaba d'afrontar-se. Les instal·lacions del parc infantil han empitjorat amb el pas del temps i les accions vandàliques d'alguns i caldrà afrontar de nou la seva millora.
Aquest any es treballa en la construcció de parets de marge i es van arranjant alguns camins. També es fan millores a l'accés fins al monument dels pares escolapis.
Enmig de la celebració de l'assemblea general ordinària celebrada el 31 de maig, Magí Capdevila fa saber als assistents que considera acomplert el seu temps al capdavant de l'Associació així com la dels seus col·laboradors més immediats, el tresorer i el secretari. No va sorgir cap alternativa a la proposta llançada i acceptà continuar en el seu càrrec un any més.
A finals de l'any 1976, Eduard Seguí, com a president dels Amics de la Sardana demana que li sigui concedida una plaça del parc per destinar-la a les activitats de la seva entitat. Aquesta petició va ser resolta favorablement amb la concessió de la plaça del dipòsit Vell. A partir d'aleshores aquell indret passarà a anomenar-se plaça de la Sardana.
L'any 1977 els tècnics d'ICONA fan una plantació de cent arbres al parc i renoven plantacions fallides fetes amb anterioritat.
L'entitat d'estalvi Caixa de Pensions va costejar la representació teatral Tirant lo Blanc amb la finalitat de destinar la recaptació de l'entrada obtinguda a la renovació del parc infantil.
L'acta del 22 d'abril recull la donació feta pel Districte Forestal de Lleida de 200 arbres, entre pins i xiprers, que varen ser plantats a l'indret pel damunt del monument al Mestre Güell. També s'hi reflecteix que la malaltia patida per les alzines del parc ha estat vençuda gràcies als tractaments d'adobs i químics que es van utilitzar.
Així mateix s'hi fa constar la donació realitzada per Jaume Trepat i Padró, propietari de ferros Trepat, d'uns 500 quilos de ferro per a la construcció d'una barana de forja a sobre del mur de la font dels Enamorats.
L'última acta de l'assemblea general presidida per Magí Capdevila és de finals de l'any 1977 i recull les principals activitats dutes a terme al llarg de l'any. Una d'elles és la inauguració de la barana de forja sobre el mur de la font dels Enamorats, que va tindre lloc dins els actes de l'Aplec del mes de setembre. També s'hi fa una menció especial a la defunció de dos socis inoblidables de l'entitat, Ramon Novell i Andreu i Josep Barrufet i Bernat, el primer va ser un enamorat de l'Associació i de tot el que fes referència a Sant Eloi i a la seva ermita. També va ser una persona que des de el primer moment de la fundació de l'Associació va ajudar en tot el possible des dels diversos llocs de responsabilitat que ocupà en el transcurs de la seva vida.
Josep Barrufet fou un ciutadà enamorat del parc i persona estimada a Tàrrega per les seves vinculacions amb el món de la cultura i de país.
En finalitzar l'assemblea, Magí Capdevila manifestà la seva decisió de donar per acabat el seu mandat al capdavant de l'Associació dels Amics de l'Arbre, igualment ho varen fer la quasi totalitat dels seus col·laboradors de la Junta Directiva. La totalitat de les dimissions presentades va donar pas a una renovació quasi total de la nova Junta.
Per substituir Capdevila a la presidència, es va suggerir a l'assemblea el nom de Josep Cercós i Canelles, el qual va ser acceptat i acollit per unanimitat de tots els assistents.
Amb la seva dimissió es posava punt final a la presidència exercida al llarg de 6 anys i escaig, essent una etapa difícil, servida amb treball i dedicació i amb una gran estima pels arbres i plantes del parc.
Cal recordar que l'últim any del mandat del president Capdevila, l'ermita de Sant Eloi va ser declarada pel Ministeri d'Educació i Ciència monument artístic, d'interès local. Aquesta declaració va suposar el reconeixement a la tasca feta anys enrere per a la reconstrucció de l'ermita de Sant Eloi.