Plaça Tomàs Briansó

TOMÀS BRIANSÓ i SOLÉ (Anys 50-71)

L'acta del 27 de març de 1950 hi consta l'acceptació de càrrecs i traspàs de funcions entre la junta sortint, presidida per Magí Manonelles, i l'entrant que presidirà Tomàs Briansó.
En entrar la nova junta el nombre de socis és de 210 i la quota mitjana és de 15,30 ptes.
En acabar l'any del primer mandat el nombre de socis és de 269 i la quota mitjana de 21,68 ptes.

Una de les majors insistències de Tomàs Briansó al llarg del seu mandat serà que s'han de fer nous socis, s'han d'augmentar les quotes i s'han de millorar les plantacions.
Al llarg del primer any del seu mandat es van realitzar 17 reunions de junta, 11 a casa de la vila i 6 sobre el terreny del mateix parc.

Aquell primer any són plantades les alzines a l'anomenada plaça de les alzines, costejades en part per la família Prats.
El senyor Oliveres troba a l'Instituto Geográfico Militar de Madrid un plànol en forma d'estrella amb les distàncies calculades des de Sant Eloi sobre pobles i ciutats diverses. Des d'Aranjuez el va trametre a l'atenció del Sr. Briansó.
Per a plantacions d'arbres es van rebre l'any 1950 dues subvencions procedents una d'elles de la Diputació de Lleida, presidida per Josep Pagés Costart, per un import de 6.000 ptes. i l'altra de part del governador de la província, per import de 10.000 ptes.

Les activitats més notòries dutes a terme l'any 1951 són la petició de la junta a l'alcalde de la ciutat, Jesús Iglesias Iglesias, que ajudi a solucionar el veïnatge dels propietaris particulars de les finques dins la serra de Sant Eloi, amb la propietat municipal.
Aquest any Josep Sanrama Brugués fa donació al municipi, mitjançant escriptura pública, de la finca propietat seva que li havia estat arrabassada en el temps de la guerra civil.
El juliol d'aquest any es donen per acabades les obres de construcció de l'estanyol que es va planificar en el remodelatge i millora de tot l'entorn de l'ermita, fet per l'arquitecte municipal Sr. Mijares i l'aparellador Sr. Gimeno. En la seva construcció hi van treballar l'empresari Riu Prats i el cap de la brigada municipal, Sr. Fabregas. El cost total de l'estanyol va ser de 16.500 ptes. i van ser avançades per Josep Trepat Galceràn la quantitat de 15.000 ptes. per tal de fer front al pagament de l'obra.
Per primera vegada el gremi de metal·lúrgics de Barcelona fa la festa de Sant Eloi a l'ermita.
L'anècdota d'aquesta diada és: tingui senyor rector 100 ptes. per la compra d'una farigola, donada la insistència del Sr. Briansó per a recaptar fons per al parc.
Es fan les escales d'accés a les mirandes i les d'accés a la plaça de l'Estanyol.
S'editen uns goigs aprofitant la visita d'entesos en aquesta matèria a la ciutat. La lletra és a càrrec d'Antoni Bonastre i Sanou, la música de Jaume Vidal i Sastre, el dibuix de Jaume Minguell i Miret i el dibuix del sant de Pere Pla i Solé.
Aquest any ja es remou la restauració de l'ermita de Sant Eloi i el tornar-la a l'orientació original primitiva.

L'any 1952 es fan plantacions de xiprers per a tanca per la banda nord, a la placeta de la font del Congrés i al camí de la via fèrria. També es planten 14 xiprers grossos pels voltants de l'ermita.
El 1952 s'acaben les obres del monument al mestre Güell, celebrant-se aquell mateix any, el diumenge 16 de novembre, una gran festa d'inauguració.
Dins aquest mateix any s'inaugura la majòlica de Sant Eloi elaborada pel ceramista Arroyo a la festa de l'aplec. Aquesta va ser situada damunt de la porta d'accés a l'ermita.

És l'any 1953 que no es celebra la festa de l'Arbre. L'excusa és que la data prevista coincideix amb una solta de coloms des de dalt del parc.
Aquest any l'Ajuntament autoritza a la junta a disposar de l'espai comprès pel dipòsit vell i el seu entorn.
Amb motiu de la festa major de setembre s'edita el llibret "La ermita de San Eloy y su sierra. Labor eficiente de los Amigos del Arbol" Ramon Sauret i Bonjoch fa donació d'una pica d'aigua beneïda procedent de l'antic convent de Sant Agustí.
Dins d'aquest any s'acaben les obres del galliner per a l'ermità, es disposa dels plànols per a la construcció d'una nova casa per a l'ermità i s'acaba la reconstrucció de la torrassa a tocar a la font del Enamorats.
L'Ajuntament fa la compra dels terrenys de la vídua de Bergadà. Això permet completar la propietat municipal d'accés al parc pel costat de la via fèrria.
Aquest any es fa una esporga profunda a tot l'arbrat del parc sota la direcció del cap forestal Santiago Sànchez.
Es projecta el mur entre els miradors de llevant i nord-est. Josep Trepat i Galceran promet fer i pagar una barana de ferro per a aquest indret.

L'any 1954 es torna de nou a celebrar la festa de l'Arbre.
Al teulat de l'ermita s'hi col·loca un penell orientador i un parallamps.
El 2 de juny es pren l'acord de fer una plaça sisavada gran a l'extrem del pla del cim de la serra. També s'acorda alçar un monòlit amb el nom dels fundadors que consten a la primera Junta dels Amics de l'Arbre i situar-la a la vora de la font del Congrés.

L'any 1955 consta de nou la celebració de la festa de l'Arbre.
El Sr. Fontova havia cedit una finca al parc i s'hi van plantar 77 pins i 46 xiprers.
Aquest any són dues finques més les que passen a propietat municipal, una de Ramon Gené Puiggené i l'altra dels hereus de G. Pintó.
El nombre de socis registrats l'any 1955 és de 600. Aprofitant la inauguració de ràdio Tàrrega es fan campanyes a través d'aquest mitjà.
S'obté el compromís de l'Ajuntament de marcar les limitacions del parc amb les finques veïnes particulars.
Arriben al parc, des de Madrid, les pedres dedicades al músic targarí Ramon Carnicer, procedents del Teatre Real gràcies a les gestions fetes pel senyor Oliveres.

El 1956 s'acaben les obres de construcció del mur entre mirandes, dit de la Mare de Déu de Montserrat. S'inaugura el 27 de maig juntament amb la capella i la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. La imatge i la peanya són obra de l'escultor Fontbernat i els plànols de la capelleta del senyor Benavent.
L'accés al parc pel costat de la carretera d'Agramunt es bateja amb el nom de Simó Canet.

L'any 1957 a causa d'una bretolada es destrossa la pica de pedra que hi ha sota la font del Mestre Güell.
El fred i la climatologia van desfent el muntatge de la gran pica ornamental situada al bell mig de la placeta davant del monument al Mestre Güell. Es va desmuntar per no tornar-se a reposar ja mai més.
Briansó comunica a la junta directiva que ha signat un document de protesta en contra de l'enderroc previst de la casa pairal dels Sobies al carrer del Carme. Aquest fet va generar malestar a la junta, ja que ho va fer sense l'acord d'aquesta.
Són col·locades les majòliques amb el nom de la font dels Enamorats que havien estat regalades pel terrissaire de l'Hospitalet de Llobregat, Salvador Ferrer.
Es col·loca sobre la capella de la Mare de Déu de Montserrat un fanal forjat per Josep Maria Martí.
El que havia estat el segon president de l'Associació i fill del mestre Amigó, Màrius Amigó i Rojals, fa una visita a Sant Eloi i queda molt impressionat de l'evolució que va fent el parc.
Es fa la primera comunió a l'ermita de la filla de Francesc Pera i Serra.
El floricultor senyor Camprubí fa donació de l'import d'una factura d'arbres comprats per al parc.
Per les festes de Nadal, per primera vegada, es va muntar un pessebre al parc fet per Josep Castellana Sangrà i Magí Mateu Argelich.
Es fan millores al camí vell fins a l'ermita i s'hi col·loca una creu de ferro, cedida per Briansó, procedent d'un camí antic que condueix cap al Mas de Colom.

El 1958 s'intenta posar en marxa el patronat que ha de promoure la restauració de l'ermita.
Aquest any van morir d'accident d'aviació els senyors Benavent i Fontbernat, consellers de les obres artístiques que es feien aleshores a Tàrrega i a la vegada del parc.
Es fan obres de millora a l'espai que dóna sobre la font del Congrés.
Visita aquest any el parc l'Orfeó Català el dia 18 de juny i signa al llibre d'or de l'entitat el seu director Fèlix Millet, fill del fundador, Lluís Millet.

L'any 1959 es dóna entrada a la Junta Directiva de forma no massa reglamentària a nous elements. Més endavant aquests toparan amb el mateix president fins a extrems de donar la sensació de cert autoritarisme decisiu i incomprès pels altres.
Les fortes pluges caigudes el 5 d'abril d'aquell any produeixen esllavissades de parets i marges. La seva reconstrucció és motiu de polèmica entre el president i Josep M. Martí.
Es denota una certa relaxació en el seguiment dels estatuts. S'ha perdut la celebració de la festa de l'Arbre en col·laboració amb els centres escolars.
S'inventa en el seu lloc la festa infantil que es combina amb les celebracions de les festes majors.
El mes de maig, el parc rep una visita d'alt nivell, és el ministre d'economia de l'Estat, Pedro Gual Villalbí, el qual va quedar sorprès que una ciutat com Tàrrega pogués comptar amb un parc com el de Sant Eloi.
Aquest any es registra una proposta per fer dins del parc un zoològic d'aclimatació d'espècies animals combinat amb el zoològic de Barcelona. Un dels intermediaris d'aquesta idea va ser Josep Saurina Perelló. La idea va ser rebutjada.
També es va proposar acollir al parc una escola de gossos pigalls a proposta de Josep Duch Ten i una altra per a ensinistrar gossos policies per a l'exèrcit. Consta que al darrere d'aquesta idea hi havia el comte Sert, el qual va ser el primer president de l'escola de formació de gossos guia per a cecs.

Del 15 de novembre de 1959 al 3 de juny de 1962 els llibres d'actes no recullen cap activitat de l'Associació.

El dia 8 de gener de 1961 en el marc de la celebració de la festa anual dels antics alumnes de l'Escola Pia, es va dur a terme la inauguració del monument erigit a la memòria dels pares escolapis assassinats en el transcurs de la passada guerra civil. És l'anomenada creu dels escolapis situada al final del pla del parc.

El 1962 a la reunió del mes de juliol es diu que l'Associació es farà càrrec de tots els arbres i jardins de la ciutat per una subvenció de 16.000 ptes. d'acord amb l'Ajuntament.

El 1963 és l'any del cinquantenari. Es proposa celebrar-ho, però no hi ha constància de res a les actes. Més tard es va erigir un monòlit amb dos grans daus de pedra que es van situar damunt d'una taula feta amb una roda de molí, gravant-hi els anys 1913-1963.
El 9 de juliol d'aquest any es comencen les obres de construcció del campanar de l'ermita.

El 1964, el 13 de setembre, s'inauguren les obres del campanar que ha estat fet pel contractista local Anton Roca i Prats.
Aquest any l'Associació va cedir un premi literari dins el marc dels jocs florals celebrats a Tàrrega, sota el lema "Sant Eloi". Va guanyar el premi l'escolapi targarí Josep Maria Domingo Serret amb el treball anomenat "Sant Eloi en to menor".

L'any 1966, de nou el floricultor Antoni Camprubí Badia fa una donació d'arbres per al parc.

El 1967 l'Ajuntament cedeix i fa lliurament de les pedres que adornaven el Pati per a ser col·locades a Sant Eloi.
Assisteix a l'Assemblea General d'aquest any l'alcalde Jaume Ramon i se li fa avinent la necessitat de poder construir una nova caseta per a l'ermità.
Els exalumnes de l'Escola Pia demanen que es faci un camí d'accés al monument alçat en record dels pares escolapis morts a la guerra civil.

L'any 1968 es donen per acabades les obres de restauració de la font del Congrés. El seu cost ha estat de 23.325,- ptes. i ha anat a càrrec de l'Ajuntament. Visiten el parc els alumnes de l'escola de Jardineria de l'Ajuntament de Barcelona.
Els Amics de Ciutadilla visiten el parc i amb aquest motiu varen lliurar 20 arbres de l'espècie auró per a ser-hi plantats.
Antoni Camprubí Badia fa una nova donació d'arbres per al parc.
En el transcurs d'aquest any s'inicien i s'acaben les obres de construcció de la casa per a l'ermità.
A la reunió de la junta del 23 de novembre, Briansó dóna a conèixer la possibilitat d'afrontar la restauració de l'ermita. Fa saber que s'ha rebut una subvenció de 50.000,- ptes. de part del governador civil Martínez del Val per a aquesta finalitat.
Per primer cop per Nadal es reparteixen branques de l'esporga de pins per a guarniments de pessebres i de la llar familiar. D'aquesta manera s'intenta evitar la tallada de branques i pins per a ús particular.

El mes de maig de 1969 ocupa la nova casa de l'ermità Josep Márquez Minero.
Es celebra per primera vegada la reunió de la Junta Directiva al Centre Comarcal de Cultura.
Es parla de fer un Sant Eloi com a espai de museu a l'aire lliure.
Li és concedida a Briansó la medalla d'or de la província i se li lliura en un acte solemne celebrat el 14 de novembre a l'Ateneu de Tàrrega.

L'any 1970 s'inicien les obres de reforma de l'ermita. Serà aquest any el més esplèndid en esdeveniments importants de l'etapa Briansó.
S'arranja el camí que mena cap a la creu dels escolapis.
S'instal·la el telèfon a la casa de l'ermità.
El 13 de juliol es celebra assemblea general ordinària i Briansó manifesta la seva decisió de no continuar en el càrrec de president. Finalment accepta de compromís arribar fins a la fi d'any.
Es porta a terme la construcció de la font dels Vents.
Es suggereix celebrar la diada dels Amics de l'Arbre, el president Briansó manifesta que la considera una festa desfasada.
Aquest any mor Màrius Amigó i Rojals, segon president de l'entitat.

El dissabte 29 d'agost en enderrocar una paret de tàpia a les obres que es fan a l'ermita es troba la imatge de Sant Eloi del segle XIV partida en tres trossos.
Es construeix el magatzem de sota la casa de l'ermità.

El 23 de maig de 1971 es celebra l'assemblea general ordinària i es produeix el canvi de president. Acaba la presidència de Tomàs Briansó i s'enceta la de Magí Capdevila Carnicer.
Tomàs Briansó és nomenat president honorari a perpetuïtat.
De l'època de Tomàs Briansó se'n pot dir que va ser una etapa espiritualista, ja que es consolidà la preponderància de l'ermita com a coronació de tota la serra de Sant Eloi.