Placeta de l'Estanyol
L'any 1933 es va acordar fer la l'ornamentació del conjunt dels espais a redós de l'ermita a base de plantacions de xiprers i altres espècies arbores.
L'any 1945 es va plantar davant de la porta de l'ermita, quan encara donava a sol ixent la creu de terme del camí de Balaguer amb motiu de la celebració de la Santa Misión.
L'any 1951 es dóna per acabada l'obra de construcció de l'estanyol davant de l'ermita segons projecte del Sr. Mijares, arquitecte municipal, i de l'aparellador Sr. Gimeno. Serà l'empresari Riu Prats i el cap de la brigada municipal Sr. Josep Fabregas Tibau que faran la obra. El seu cost va ser de 16.200,- ptes. (15.000,- ptes. les va avançar Josep Trepat Galceràn). Aquesta obra suposà una gran millora per a l'entorn de l'ermita, a la qual temps a vindre n'haurien de seguir moltes d'altres que complementarien tot el conjunt al voltant de l'ermita.
L'any 1952 es van plantar 14 xiprers grans a l'entorn de l'ermita.
L'any 1963 s'inicien les obres de construcció del campanar que seran inaugurades l'any 1964 dins les festes de l'aplec de Sant Eloi d'aquell any.
La construcció de la nova casa dels ermitans l'any 1968 propicia l'inici dels canvis soferts en els anys a tot el recinte proper a l'ermita.
Les obres de la remodelació total de l'ermita empreses l'any 1970 i acabades l'any 1971 configuren un nou aspecte a aquesta, essent un dels principals el canvi d'orientació del seu accés, que de nou ara tornarà a ser com en els seus orígens, a través de les arcades de l'atri, que anys abans aquestes havien estat cegades per tal de donar aixopluc a la casa dels ermitans.
Amb motiu d'aquestes obres, a l'atri hi és reposada la majòlica de Sant Eloi obrada per A. Arroyo i que l'any 1952 havia estat situada damunt de la porta d'accés a l'ermita.
L'any 1984 la creu de terme del camí de Balaguer es trasllada des de la seva ubicació realitzada l'any 1945 a la placeta de les Alzines a tocar del camí Vell.
L'any 1986 es va fer el muntatge d'un pou procedent de cal Palou de Conill, un safareig que abans era situat en una casa del carrer dels Capellans i una pica de bugada i columnes de pedra provinents de l'antic hort dels Terès. Tot aquest material es va situar a un extrem de la plaça. Prèviament l'any 1984, s'havia configurat el nou accés a la placeta de l'Estanyol des de la plaça de les Alzines a base de dos grans escalinates.
L'any 1986 s'inaugura la barana de ferro situada a tocar del torricó. També són situats a la banda nord a tocar de l'ermita dos antics cossis de bugada.
A principis del segle XXI es van arranjar els accessos a les mirandes de llevant i a la de migdia atès l'estat de degradació que patien.
Foto: Josep M. Martí
Més informació a: www.amicsarbre.cat