El bolero d’Alcúdia de Carlet

Ara ha arribat l’hora del “solista”, que és com anomenem col·loquialment els balls d’una parella. El “solista” també és el recurs emprat de sempre, sobre tot quan no es disposa d’un cos de dansa gaire nombrós, per poder realitzar canvis de vestuari sense haver d’aturar gaire l’actuació.

D’entrada, això de sortir a ballar una parella sola ja imposa una mica de respecte. Ja és sabut que totes les mirades es concentraran irremissiblement damunt dels balladors, augmentant la pressió sobre ells, però d’altra banda els balladors se saben observats i interiorment gaudeixen intensament d’aquest  moment.

En l’execució d’aquest ball intervenen les castanyoles, tocades pels mateixos balladors, cosa que afegeix encara més dificultat a la dansa.

Com a curiositat volem explicar que, fruit de la relació que l’Esbart va encetar a finals dels anys setanta amb l’Agrupació Folklòrica Igualadina i d’alguna d’aquestes caramboles que de vegades es donen a la vida, avui podem comptar amb l’inestimable col·laboració del dansaire Paco Campillo, d'Igualada; afegida al mestratge i assessorament de la Marta Orive -vinguda des de Lleida- però deixeble del Esbart Ciutat Comtal i vinculada al nostre esbart al final dels anys noranta. Gràcies a la seva voluntat s’ha pogut programar aquesta dansa. Això sense oblidar, naturalment, la balladora, l’Anna, que és l’altra integrant de la dansa, i que aquesta sí pertany a l’Esbart Albada. I així queda explicada la curiositat.