Ara ha arribat l’hora del solista, que és com anomenem col·loquialment els balls d’una parella. El ball solista també és el recurs emprat de sempre, sobretot quan no es disposa d’un cos de dansa excessivament nombrós, per poder realitzar canvis de vestuari sense haver d’aturar gaire estona l’actuació.

D’entrada, això de sortir a ballar una parella sola ja imposa una mica de respecte. És evident que totes les mirades es concentraran irremissiblement damunt dels dos balladors, la qual cosa els posa molta pressió, però d’altra banda els balladors se saben observats i interiorment gaudeixen intensament d’aquest moment.

En l’execució d’aquest ball intervenen les castanyoles, tocades pels mateixos balladors, cosa que afegeix encara més dificultat a la dansa.

Com a curiositat volem explicar que, fruit de la relació que l’Esbart va encetar a finals dels anys setanta amb l’Agrupació Folklòrica Igualadina i d’alguna d’aquestes caramboles que de vegades es donen a la vida, avui podem comptar amb la inestimable col·laboració del dansaire Paco Campillo, d’Igualada, i amb el mestratge i l’assessorament de la Marta Orive, vinguda des de Lleida però deixeble de l’Esbart Ciutat Comtal i vinculada al nostre esbart des de finals dels anys noranta. Gràcies a la seva voluntat s’ha pogut programar aquesta dansa. Això sense oblidar, naturalment, la balladora, l’Anna, que és l’altra integrant de la dansa i que, aquesta sí, pertany a l’Esbart Albada.