Jaume Minguell i Miret

Obra

L'obra de Jaume Minguell, igual que la de Lluís Trepat, s'insereix de ple en la tradició pictòrica que prové de Tàrrega. Si deixem de banda els seus reputats treballs en el camp de la pintura mural —que plasmà en nombrosos edificis religiosos i civils des de l'any 1954 fins als inicis de la dècada dels vuitanta— les constants d'aquesta tradició originària de la capital de l'Urgell es poden definir a través del conreu del paisatge, d'arrel impressionista i fonamentalment urbà, i de la natura morta.^[1]

A partir d'aquests fonaments, però, la seva pintura anirà evolucionant progressivament cap a un expressionisme equilibrat, alguns cops fins i tot proper al simbolisme, que atorga un protagonisme especial a les àmplies superfícies de color que omplen uns espais perfectament delimitats pel dibuix, definit a través d'unes gruixudes línies negres que serveixen, alhora, per estructurar molt clarament la composició. Al bell mig d'aquesta evolució, Jaume Minguell obre un parèntesi l'any 1963 quan, recollint els postulats propis de l'Informalisme que Lluís Trepat havia introduït a Lleida a les acaballes dels anys cinquanta, s'endinsa en el món de l'abstracció i s'integra, l'any 1964, en el Grup Cogul. Per a Minguell, però, aquesta és una etapa molt curta, un parèntesi d'experimentació formal que li serveix per a retornar, de manera plenament conscient, a la figuració expressionista, en un terreny similar on l'havia deixat amb anterioritat.^[1]

Premis i reconeixements

L'any 1988 fou guardonat amb el Premi Medalla Morera d'Arts Plàstiques.^[1]

Murals destacats

Santa Maria de Verdú (1947)

Església parroquial de Santa Maria de l'Espluga Calba

Església parroquial de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega

• Església parroquial de Sant Miquel de Mont-roig del Camp
• Escala principal del palau de la Diputació de Lleida
• Ajuntament de Balaguer (1971)
• Institut de Sama de Langreo (1976)

Exposicions destacades

col·lectives

• Exposició Nacional de Belles Arts (Madrid)
• 1964, 1965 i 1966: Salons de Maig (Barcelona)
• 1967: Premi de Pintura i Gravat "Ciutat de Barcelona" (Palau de la Virreina)
• 1967: Biennal Internacional de Pintura "Premi Estrada Saladrich" (Barcelona)
• 1969: Exposició d'artistes europeus contemporanis (Waldorf Astoria, Nova York)

individuals

• 1945: Sala Pons i Llobet (Barcelona)
• 1949: Sala Rovira (Barcelona)
• 1952: Cercle de Belles Arts (Lleida)
• 1976: Exposicions monogràfiques sobre Pau Casals (Tarragona, Barcelona i Tàrrega)
• 1988: Galeries Augusta (Barcelona)
• 1988: Institut d'Estudis Ilerdencs (antològica)
• 1989: Museu d'Art Jaume Morera
• 1996: Verdú (pòstuma)

Referències