L'obra de Jaume Minguell, igual que la de Lluís Trepat, s'insereix de ple en la tradició pictòrica que prové de Tàrrega. Si deixem de banda els seus reputats treballs en el camp de la pintura mural —que plasmà en nombrosos edificis religiosos i civils des de l'any 1954 fins als inicis de la dècada dels vuitanta— les constants d'aquesta tradició originària de la capital de l'Urgell es poden definir a través del conreu del paisatge, d'arrel impressionista i fonamentalment urbà, i de la natura morta.

A partir d'aquests fonaments, però, la seva pintura anirà evolucionant progressivament cap a un expressionisme equilibrat, alguns cops fins i tot proper al simbolisme, que atorga un protagonisme especial a les àmplies superfícies de color que omplen uns espais perfectament delimitats pel dibuix, definit a través d'unes gruixudes línies negres que serveixen, alhora, per estructurar molt clarament la composició. Al bell mig d'aquesta evolució, Jaume Minguell obre un parèntesi l'any 1963 quan, recollint els postulats propis de l'Informalisme que Lluís Trepat havia introduït a Lleida a les acaballes dels anys cinquanta, s'endinsa en el món de l'abstracció i s'integra, l'any 1964, en el Grup Cogul. Per a Minguell, però, aquesta és una etapa molt curta, un parèntesi d'experimentació formal que li serveix per a retornar, de manera plenament conscient, a la figuració expressionista, en un terreny similar on l'havia deixat amb anterioritat.

Font:
Wikipedia

Article complet:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Minguell_i_Miret